diumenge, 16 de setembre del 2012

Cusa Ruta dels Molins



Decidim a última hora del dissabte a la tarda participar a la Ruta del Molins de Calldetenes  (rutadelsmolins.blogspot.com) en la seva 4a edició.
La distància és de 9.4 km i pel track sembla força accessible.
Ens llevem d’hora i abans d’un quart de nou, dos cames de fusta ja som a Calldetenes; la temperatura és  fresca, 12ºC i anant amb cotxe comencem a veure les primeres boires de la temporada. Al no haver-nos  pre-inscrit hem pensat anar-hi d’hora per no quedar fotuts, d’aquest manera, hem tingut temps d’agafar els pitralls amb el 67 i el 68, fer un tallat i fer una ullada als trams finals de la cursa.
Hem decidit que anirem junts tota l’estona (pobre Cesc, suposo que al cap dels primers 1000 metres ja hem maleïa els ossos, avui no hi havia #gasalaburra i li he demostrat  perquè sóc un #camesdefusta).
Fins als 4.4 km.(polígon de Sant Júlia) la cosa va de pujada, lenta i progressiva, però a mi avui se m’ha fet llarguíssima i pesada (he acabat pagant l’excés de sidra i gelats d’aquest estiu), a partir d’aquí pla i avall, tot i que alguna petita pujada t’ajudava a trencar el ritme.
Per cert l’itinerari vorejant el torrent de Sant Martí, tot i anar força ofegat l’he trobat genial (tot i que pel que ens han comentat abans de començar, algun desgraciat s’ha dedicat a eliminar marques de pas).
Arribant al final, i amb una molt bona organització, un bon entrepà de botifarra, i una bona dutxa.
El fet de trobar la Gemma, en Gil i la Clara ha acabat d’arrodonir el matí.

Temps: 44 min. 11 seg.
Posició: 50
Sensació: Excessivament ràpid al principi i això es paga

dilluns, 20 d’agost del 2012

Escales i més escales

Tarda calororsa de mig agost i  296 graons per davant (42 més que l'any passat)
Pujar des de la planta -2 de l'aparcament de la plaça de Manlleu, fins al mirador del campanar.
Temps: 2 min. 8 seg.
Posició: 35
Sensació: Posar-te al límit en poca estona

dimecres, 15 d’agost del 2012

Cursa Festa Major Manlleu


Hora de tornar a posar en marxa el blog. Espero ser una mica, només una mica més constant a l’hora de fer-hi aportacions.
I no hi ha millor aportació que una petita nota sobre la Cursa Popular de la Festa Major de Manlleu organitzada per la gent de l’Olímpic Manlleu, que hem fet aquest matí pels carrers d’aquesta vila. Han estat 5 km. i 200 m. sota una forta calor. L'Emília i la Gemma estaven força nervioses.
La Gemma després de l’embaràs, part, post-part...d’en Gil, es va posant a to, aviat no la pararem,i jo pobre de mi com sempre, les expectatives molt altes i a l’hora de la veritat anar tirant.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Bellmunt

És una bona idea llevar-se d'hora un dissabte al matí, tot i que a dins el llit s'hi estigui tan bé i a fora a primera hora comenci a fer aire de tardor, tot enganyant algú, aquest cop en Cesc.
Un cop llevats i equipats, cal deixar el cotxe a la plaça Dr. Munmany de Sant Pere de Torelló i començar anar amunt pujant fins el diposit i anar-les-hi fotent fins a dalt el santuari de Bellmunt. Quan fa gairebé 3/4 d'hora que puges t'adones que ja ets a dalt.
Fas unes quantes fotos, ja que el dia ho permet (espectacular la nitidesa amb que veiem Montserrat), i xino-xano tires cap avall a buscar el cotxe.
Una bona manera de començar el cap de setmana. Tot i que sap molt greu que la Gemma no hi pugui ser. L'embaràs més la ciàtica són un problema per trescar per aquí.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Tardor


Bonica entrada a la tardor, un capvespre de diumenge des del Castell de Torelló, mirador privilegiat de la Vall del Ges.




diumenge, 18 de setembre del 2011

Mm 2011. Una Mm diferent.

Aquest any, el 3er cap de setmana de setembre (Rocaprevera), l'hem passat de manera diferent. Per primer cop i després de 5 anys no hem fet aquesta caminada de resistència.
Enlloc de fer els gairebé 83km. de la Matagalls-Montserrat a peu, n'hem fet més, però els hem fet amb cotxe.
La idea era seguir-la amb cotxe i fent d'assistència si era el cas.
Ens hem trobat però que el nostre assistit està més fort que un roure i pràcticament no hem hagut d'intervenir. Tant a Sant Llorenç Savall, com a Matadepera, sort n'hem tingut que teniem l'obligació d'agafar el cotxe, perquè sinó ens haguéssim posat a trotar amb tota la gent que anava passant.El que si que hem experimentat però, és que entre el Bages, el Vallès Oriental i l'Occidental hi ha una sèrie de carreteres que fan molts giravolts. A més, com ja sap tothom, tenim un eix transverssal que és més perillós que el joc de la ruleta russa, per tan aquest matí quan ens hem llevat hem tingut la sensació d'haver fet la caminada íntegre.
Res més, esperem, algún dia tonrar a viure la Matagalls-Montserrat a peu.



dissabte, 21 de maig del 2011

Córrer entre burots

Som a mitjans de maig, és diumenge i per tercer any consecutiu he decidit participar a la Cursa de la Policia. Té 10 km. de distància i transcorre entre Manlleu i Vic. La majoria de gent associa al fet de parlar de recta (en aquest cas "la recta de Vic") amb una cosa plana però, us ben asseguro que de plana no en té ni un pèl.

Enguany he trobat una bona companya per fer la cursa, la Gemma. Això sí, hem decidit que cadascú farà la cursa al seu ritme i que ja ens veurem a la zona esportiva de Vic.

Fa un parell d’anys el temps real de cursa va ser e 50:09, l’any passat de 48:11 i enguany l'he fet un temps de 44:33. La Gemma va fer un temps de 53:08, també està contenta, però atabalada per les molèsties al genoll esquerra. Ja se sap a casa del sabater és on es va més mal calçat.

Després de la cursa algun estirament, una bona dutxa i com nous.

Agrair a en Ramon, tant el transport com el paper de supporter i càmera tan important en aquestes situacions.

diumenge, 1 de maig del 2011

Pels Camins dels Matxos









Dissabte al matí, i ja notem aquell cuquet a la panxa que ens diu que demà a aquesta hora ja els hi anirem fotent. A part de les tasques de casa toca anar a comprar drogues per demà, mai se sap que et pot passar.

A la tarda, el cuquet ja és un cuc, i després d’anar a buscar la “xapa” d’enguany i la tarja de pas, ens mirem el perfil de demà, el principi sembla més suau que altres anys... ara bé, el perfil des de Sant Andreu de la Vola i el perfil del riu Ges fins a sota Bellmunt és més endimoniat que mai.

Arribem a casa i toca fer l’estesa de material sobre el llit (samarreta, mitjons, gels i drogues, gasses pels dits de la Gemma, malles, mitjons...).

A l’hora de sopar un bon filet, una mica de futbol i a intentar dormir perquè a les 5 sonarà el despertador.

Un cop sona, macarrons, crema i potingues a les zones on el fregament pot fer mal.

Són les 6:10 i marxem cap a la plaça de la Sardana, on com cada any, durant mitja horeta hi podem trobar un ambient que podríem descriure com a màgic.

Després del brieffing l’espera fins a les 6:30 és llarga, més nervis, més tensió i ENDAVANT.

A partir d’aquí les sensacions són moltes i les estones per rumiar encara més.

Aquest any vaig anar perfecte fins a Puigsacalm, a partir d’aquí, unes fortes rampes al bessó dret i els bons consells al Prat de la Vola, em varen fer tornar xino-xano cap a casa.

La Gemma, cas a part, ella diu que no es va sentir bé, però com sempre la millor pescallunes fent la curta, tot i l’antibiòtic, el dolor i la por de fer-se mal de nou als dits.

Aquest any els Matxos se m’han resistit, el mateix diumenge deia que no hi tornaria més, el dilluns ja no ho veia tan clar, i avui penso que tard o d’hora i tornaré.

dimarts, 12 d’abril del 2011

L'era digital




És ben cert que ens trobem totalment immersos en l'era digital. Malauradament si no hi ha dits tot és molt més complicat. Ànims que això ja està pràcticament curat.
Amb una mica de protecció, en principi no hi haurà cap problema per fer Els Camins dels Matxos.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Imprevist


El dissabte haviem anat al Puigsacalm sense problema. Per continuar amb la calma i la tranquil·litat, el diumenge ja haviem pujat i baixat del Santuari de Bellmunt. Erem entre la casa de la Vall i altre cop el Santuari quan de cop i volta, pujant pel camí de les fulles, la Gemma va intentar pujar un marge, agafant-se a una pedra força grossa, aquesta va cedir i li va anar a estripar el 2on i 3er dit (índex imig) de la mà dreta. A partir d'aquí, un meravellós migdia a la Clínica Sant Josep de Vic (les monges i el metge mexicà ja ens coneixen), una ungla a punt de desapareixer per sempre més i 5 punts de sutura a la falange de l'altre dit. Aquests dies dolor, mala lluna i paciència. Ah, i a esperar que el dissabte a primera hora el metge, retiri la fèrula, els punts i amb poca cosa n'hi hagi prou.
Ja ho diuen ja, que a vegades ens agrada massa fer "l'indiu".